7 feb. 2020

El Govern apoya el Blackface en Igualada

El pasado mes de enero, SOS Racisme Catalunya me contactó por ser residente en la comarca de l'Anoia para relatar qué me parecía el hecho de que algunos miembros del Govern de Catalunya fueran a hacerse fotos a la cabalgata de Reyes Magos de Igualada, una de las más racistas de Catalunya por contar con cientos de pajes pintados de negro al estilo de Alcoy.


Esto es lo que escribí.

Imagen


Quan era petita i veia una persona pintada de negre, disfressada de persona afrodescendent, em sentia malament, com si m'insultessin, com quan em deien "negra". No sabia per què. La majoria de les vegades, una no sap per què sent el que sent, perquè els sentiments no sempre es poden explicar amb paraules.

Ara sé i puc dir que el denominat Blackface és una tradició colonialista i racista, que representa a les persones negres com un acudit, com éssers que no formen part de la nostra realitat i la nostra vida. Els altres.

Fa uns anys hem decidit alçar la veu per dir que som aquí, que som persones i que no ens agrada veure'ns representades d'aquesta manera. I al 2019, Casa nostra, casa vostra va impulsar una campanya perquè a les cavalcades de Reis de Catalunya deixessin de pintar senyors blancs, i comptessin amb persones afrodescendents reals per fer de rei Baltasar, un Blackface que porta dècades portant-se a terme. L'any passat, Igualada ja va ser l'única capital de comarca de Barcelona que no es va sumar a la campanya, i aquest any, amb unes 200 cavalcades sense blackface, Igualada continua sense baixar del burro.

L'excusa és que a Igualada no només hi ha un Baltasar, sinó que hi ha centenars de patges que reparteixen els regals pujant per les parets dels edificis, i que és una tradició molt antiga. Precisament, aquest any va complir 125 anys i hi havia fotos i bandelores per tot arreu, pel qual el contundent argument de “si no t’agrada no hi vagis” no ha servit aquesta vegada perquè me’ls han ficat fins a la sopa.

I que resulta que som molt males persones per voler carregar-nos-la. La qüestió és que ningú entén que no és la tradició el que ens molesta, sinó el fet que pintin la gent de negre. Diuen que no és colonialisme, que és perquè no els reconeguin. Aleshores jo sempre pregunto: per què han de ser negres? Per què us costa tant reconèixer que aquests patges representen esclaus negres? És perquè no us agrada aquesta idea? Doncs menys ens agrada a nosaltres, les qui ens sentim representades. Si no t'agrada alguna cosa, has de canviar-la en lloc de negar-la.

I aquí és on aprofito per agrair la feina de la comissió de Reis de Vallbona d'Anoia, que han començat per reconèixer que el blackface és un acte racista i han decidit canviar-lo. Perquè no hi ha prou en entestar-se a dir que això o allò no és racisme des del bàndol que no el pateix, que no sap què sentim quan veiem gent pintada de nosaltres. El racisme es combat reconeixent-lo i canviant. Els patges i patgesses de Vallbona van canviar el Blackface per un maquillatge colorit de fantasia i elegància a l'estil dels carnavals venecians, i tant a mi com a altres companyes activistes afrodescendents ens va semblar preciós. I el feedback al seu compte d'Instagram va ser molt positiu i no va haver-hi queixes per infants traumatitzats ni res per l'estil.





Ser negre no és cap disfressa. És sortir al carrer cada dia per carregar-nos a les espatlles el qüestionament, els estereotips i la lluita per habitar un espai que ens pertany, però que hem de reclamar contínuament perquè no es considera nostre.

Defensen a capa i espasa el fet de pintar-se de negre, però poc esforç fan de ficar-se a la nostra pell. Pregunten què serà de la il·lusió dels infants però, i els nostres infants? I aquí és on es delaten. Perquè és aquí on, sense adonar-se, confirmen que no formem part de la seva realitat. Mai s'han aturat a pensar en els nostres infants, que miren aquelles cares negres pintades i ens fan preguntes. Els infants que de ben petits reben atacs racistes del tipus "no vull que em toquis, que taques". Perquè en lloc d'educar en la diversitat, en què existeixen persones de diversos colors i cultures, els hi estem ensenyant que les persones negres són una mena de disfressa grotesca. Els nostres infants no importen. La imatge que es crea de nosaltres no importa. 

Això és el que vaig sentir en veure les fotos dels senyors i senyores del Govern, posant alegrement amb els Reis d'Igualada, i compartint-ho orgullosos al seu compte de Twitter com un acte gloriós. Quan semblava que es començava a crear consciència i que l'any que ve potser s'ho tornaven a mirar, s'alcen de nou com els irreductibles gals del Blackface. Després que tantes poblacions estiguessin canviant, després que TV3 decidís no retransmetre la cavalcada d'Igualada per ser poc inclusiva, i quan tot el que envoltava Igualada semblava dir-li que potser s'estava equivocant, van aquests senyors i senyores a fer-se la foto, mostrar el seu recolzament i donar-los l'empenta que necessitaven per continuar fent la seva.

Vaig sentir un cop més com el Govern de totes les catalanes, com tantes altres institucions, col·lectius i persones, no ens representa, ni ens valora, ni ens escolta. Em torna a envair el sentiment de no ser d'enlloc, de no ser ningú, i que les nostres vides continuen reduïdes a simples anècdotes, figurants, disfresses.

I a ningú li cau la cara de vergonya.

0 comentarios :

Publicar un comentario